LA MASTABA

Els egipcis primitius enterraven als morts a la sorra, a escassa profunditat, nus i sense fèretre. Altres eren dipositats en petites cambres rectangulars, construïdes toscament amb maons. Cap adorn ni objecte preciós figuraven en elles, només unes poques atuells de fang, on es col · locaven les provisions per a la vida futura.
Mastaba en àrab, significa banc. A causa de la seva similitud.
En el període memfita, aquestes senzilles tombes van anar evolucionant. El primer pas d'aquestes transformacions va ser la mastaba, sepultura de monarques i nobles. En elles podien distingir dues parts: la cripta i la capella.

La mastaba té una capella per a ofrenes, en la qual també està l'estela i que es diu capella de culte. Darrere trobem una altra capella anomenada Serdab, on està el doble del difunt. Aquestes dues cambres queden aïllades l'una de l'altra excepte per una lluerna que els uneix. La cambra on hi ha el sarcòfag està sota terra. És impossible arribar-hi a causa que tapen l'entrada. A vegades a l'entrada de la cambra s'han trobat caps representativas.En l'Imperi Mitjà es desenvolupen les mastabes per a la classe mitjana i apareixen piràmides petites (no tan grans com les del Imperi Antic). Apareixen també hipogeus, però més configurats, excavats en els penya-segats del Nil, a la zona de Beni Hasan.En l'Imperi Nou es continuen utilitzant els hipogeus, però no es troben mastabes ni piràmides. Els enterraments es realitzen en hipogeus més complexos. No posseeixen capelles ja que es construeixen temples. Aquests enterraments estan en llocs llunyans i la cambra funerària oculta. Són les construccions que han arribat fins als nostres dies: Vall dels Reis, Valls de les Reines, etc.A la Baixa Època les càmeres funeràries es troben en temples. Ja no hi ha grans manifestacions funeràries.